An Acre of Grass
Picture and book remain,
An acre of green grass
For air and exercise,
Now strength of body goes;
Midnight, an old house
Where nothing stirs but a mouse.
My temptation is quiet.
Here at life's end
Neither loose imagination,
Nor the mill of the mind
Consuming its rag and bone,
Can make the truth known.
Grant me an old man's frenzy,
Myself must I remake
Till I am Timon and Lear
Or that William Blake
Who beat upon the wall
Till Truth obeyed his call;
A mind Michael Angelo knew
That can pierce the clouds,
Or inspired by frenzy
Shake the dead in their shrouds;
Forgotten else by mankind,
An old man's eagle mind.
Un acre d’herba
Quadre i llibre romanen,
acre de gespa verda
per sortir i prendre l’aire
ara que el cos flaqueja;
casa antiga, mitjanit,
sols belluga un ratolí.
Tranquil·la temptació
ara, a les acaballes:
que ni imaginació,
ni la ment, que no para
deixant-me ben xuclat,
poden dir la veritat.
Vull deliris de vell!
He de tornar a refer-me
fins a ser Timó o Lear
o com en William Blake
colpejant el mur fins
que Veritat l’obeeix;
amb ment de Miquel Àngel
travessant nuvolades
o, inspirat pel deliri,
sacsejar les mortalles;
amb, per no ser oblidat,
ment d’àliga d’ancià.
An Acre of Grass
Picture and book remain,
An acre of green grass
For air and exercise,
Now strength of body goes;
Midnight, an old house
Where nothing stirs but a mouse.
My temptation is quiet.
Here at life's end
Neither loose imagination,
Nor the mill of the mind
Consuming its rag and bone,
Can make the truth known.
Grant me an old man's frenzy,
Myself must I remake
Till I am Timon and Lear
Or that William Blake
Who beat upon the wall
Till Truth obeyed his call;
A mind Michael Angelo knew
That can pierce the clouds,
Or inspired by frenzy
Shake the dead in their shrouds;
Forgotten else by mankind,
An old man's eagle mind.
Un acre d’herba
Quadre i llibre romanen,
acre de gespa verda
per sortir i prendre l’aire
ara que el cos flaqueja;
casa antiga, mitjanit,
sols belluga un ratolí.
Tranquil·la temptació
ara, a les acaballes:
que ni imaginació,
ni la ment, que no para
deixant-me ben xuclat,
poden dir la veritat.
Vull deliris de vell!
He de tornar a refer-me
fins a ser Timó o Lear
o com en William Blake
colpejant el mur fins
que Veritat l’obeeix;
amb ment de Miquel Àngel
travessant nuvolades
o, inspirat pel deliri,
sacsejar les mortalles;
amb, per no ser oblidat,
ment d’àliga d’ancià.